Més dades sobre el transgeneracional i la psicogenealogia
Qui inaugura l’enfocament transgeneracional és Sigmund Freud, a Tòtem i tabú quan es refereix a la transmissió de generació en generació a través de l’inconscient. No obstant és C.G.Jung el primer que parla d’inconscient col·lectiu.
“Tot el que no és reconegut torna sota la forma de destí”. C.G.Jung
“Res té una influència psicològica més forta en el seu ambient i especialment en els seus fills que la vida no viscuda d’un pare”. C.G.Jung
Als anys 70, va haver-hi un grup de terapeutes – Nicolás Abraham, Maria Torok, Françoise Dolto, Anne Ancellin Shützenberger, Didier Dumas- que van començar a interessar-se per diferents aspectes relacionats amb la psicogenealogia, com ara les famílies, les repeticions, etc.
El concepte de la psicogenealogia va ser creat per Anne Schutzenberger, psicoanalista, psicodramatista i pionera a França d’aquest enfoc. Va fer una gran difusió de la psicogenalogia a través del seu llibre Ay, mis abuelos. En ell ens parla de conceptes com la síndrome de l’aniversari, la cripta, el fantasma, el fill de substitució i la festamania.
Nicolás Abraham i Maria Torok, psicoanalistes que van treballar a l’hospital psiquiàtric de París, van observar el mecanisme que segueix el “secret”: quan la família guarda un “secret” sobre algun esdeveniment tràgic o difícil, aquest s’instal·la en la primera generació, és ignorat per la segona, però després es manifesta en generacions posteriors amb obsessions, recerques interminables, malsons, malalties greus, accidents. A partir d’aquí van formular la hipòtesi de que una problemàtica familiar transgeneracional es podia transmetre a la descendència. Començaren a descriure això com “inconscient del clan”, i que després s’ha difós com inconscient familiar. D’aquesta manera, el símptoma d’un descendent és la manifestació d’una càrrega emocional que els ancestres no han sabut gestionar.
