Oda a l’inconscient
L’inconscient és un misteri inabastable, que no podem contenir en la nostra ment. Per tan pretendre des del mental que sabem que passa al nostre inconscient és imposar, és limitar la vivència profunda amb paraules i sentències que no fan més que empresonar-nos.
En tot cas podem aprendre el seu llenguatge i dialogar amb ell. Així honrem el misteri de la saviesa profunda que habita en el nostre interior.
Aleshores l’inconscient es torna el nostre amic. Descobrim que vol el nostre bé, que ens acompanya, ens dóna guies i ens recolza en el viatge per l’experiència humana.
Aprendre això em va ajudar a integrar les meves profunditats desconegudes i em va aportar una gran pau. L’inconscient va deixar de ser el receptacle dels monstres perillosos que “atemptaven contra mi i contra els meus desitjos”. Ja no era necessari témer el que podia sorgir d’ell.
Es va convertir en un territori desconegut, per on podia emprendre 
un viatge excitant i prometedor. Durant el qual potser si que em trobaria reptes per afrontar, coses que em farien por, que fins i tot podien superar-me. Coses que un cop acceptades, viscudes i integrades, em mostrarien els més bells tresors.
També vaig aprendre que l’inconscient s’autoregula, es reequilibra i s’harmonitza a sí mateix. Cada cop que intentava dirigir i creia saber el que “em convenia”, impedía que l’inconscient s’autoregulés, posava límits a la vivència i no accedia a la saviesa profunda, al potencial sanador que rau en ell.
Em vaig donar compte que cada cop que volia “entendre” el missatge de l’inconscient des de la ment, limitava també el seu missatge. El seu llenguatge és simbòlic i el significat dels símbols va molt més enllà de les paraules. Sempre és molt més gran, profunda i sanadora l’experiència quan la persona es deixa “tocar” pels símbols, els arquetips i les metàfores, quan rep el missatge de l’inconscient sense intelectualitzar-lo i permet que aquest penetri i maduri en el seu interior.
Aleshores sorgeixen les preguntes “és això real?” o “m’ho estic inventant?”. La resposta a aquestes preguntes no és important; per l’inconscient tot és real, doncs no fa diferència entre el que anomenem real i el que considerem virtual. Si una imatge, un símbol, una inspiració sorgeix del nostre interior, és perquè en algun lloc dins nostre habitava. Això ja és motiu suficient per escoltar-ho, per iniciar un diàleg amb parts internes que contenen una saviesa fins ara acallada, una saviesa que va més enllà dels coneixements de l’intelecte o de la ment. El que de veritat importa és que aquest diàleg amb l’inconscient ens porti a un lloc millor.
Així l’inconscient es transforma en la terra promesa on pots anclar les arrels per elevar-te a grans alçades des d’on veure amb perspectiva la ruta recorreguda, des d’on sentir més a prop la presència de la divinitat, des d’on arribar a comprehendre que tu formes part de la divinitat, i l’inconscient també.
Meritxell Masachs Serra, llicenciada en psicologia (col.7963)
