Gràcies a l’ego s’expandeix la conciència
Ermita de la Trinitat (Montserrat)
Si l’ego no mor, no es manifestarà la divinitat en nosaltres, diuen alguns. Si matem l’ego tornarem a la dimensió animal, diuen uns altres.
No hi ha evolució sense expansió de la conciència i, per tal que això succeeixi, només i ha un camí, el de la integració. Si excloem ens escindim i la conciència es limita. Si integrem, sumem i la conciència s’amplia.
És gràcies a l’ego que ens diferenciem dels animals. La qüestió és: al servei de què posem el nostre ego? Al servei de l’orgull, de l’avarícia, etc.? O al servei del nostre potencial evolutiu i de la part més sàvia en nosaltres?
L’evolució té un sentit i que l’ego i la conciència ens diferenciïn del regne animal, també. Per això podem dir que, sense ego, el creixement de la conciència és limitat. Que gràcies a l’ego puc abraçar un potencial molt més gran, perquè l’ego em sostindrà i em permetrà assimilar continguts que van més enllà del meu jo individual. Gràcies a l’ego aquests continguts no em sobrepassaran, ni em perdré en ells. I també gràcies a l’ego no em perdré en els altres. Gràcies a l’ego podré créixer des de la meva individualitat a dimensions més elevades i expandir-me fins a la conciència còsmica. Podré canalitzar la meva creativitat i així es podrà materialitzar de forma sana i satisfactòria. És l’ego el que fa possible tot això, el que practica una entrega sana i enriqueix amb la pròpia unicitat. Sense l’ego, puc trobar-me en situacions doloroses, com ara la submissió, la incapacitat de posar límits i de manifestar el que sóc realment, que és alhora el que puc aportar al món.
És necessari un ego fort, sòlid i flexible que pugui frenar tot allò intern o extern que atempti contra la meva integritat. Amb ell podré rebre de forma conscient continguts que afloren de l’inconscient i així clarificar les meves ombres.
És necessari un ego fort, sòlid i flexible que pugui acollir experiències de trascendència que il·luminin la matèria per tal que aquesta irradiï la pròpia llum. I, a través de la llum de la conciència, es puguin retrobar cel i terra en la nostra huma-unitat.
Meritxell Masachs Serra, llicenciada en psicologia (col.7963)
