SOLETAT, QUIETUT I SILENCI
Fa poc més de 10 anys, vaig anar a fer un retir de 40 dies a una comunitat espiritual de Brasil.
Tres de les consignes bàsiques eren SOLETAT, QUIETUT i SILENCI. Aquesta pràctica ens permetia entrar en sintonia amb estats superiors, afavoria entrar en una actitut contemplativa que ens podia portar no només a l’equilibri, sinó que ens ajudava a trobar el nostre propòsit en la vida.
Tot i que erem molta gent, tothom estava interioritzat, d’aquí la SOLETAT. No es permetia l’ús de mòbils, telèfons i ordinadors. No hi havia contacte amb l’exterior.
Tot i que dedicavem moltes hores a les feines de la comunitat (treball del camp, cuina, neteja, sanacions…), procuravem el màxim de QUIETUT. Quietut EXTERNA (el mínim de moviments amb el màxim d’eficiència) i quietut INTERNA (vetllar per una quietut interior conscient, observant sense judicis els moviments interiors que es donen espontàniament). La quietut en realitat és una actitut interna, un recolliment. I curiosament, quan es redueix el moviment exterior, s’incrementa el moviment interior.
El SILENCI es procurava tots els nivells. El silenci verbal era inqüestionable. També cultivàvem el silenci de pensaments i d’emocions.
Quan els éssers humans estan en quietut i silenci, estan armoniosos en sí mateixos, no dividits, i entren en un estat on se senten units amb todo el que els envolta. En aquest estat es troba l’harmonia i ens sintonitzem amb un altre ordre de les coses.
Per mi va ser tota una experiència. Em va enriquir, em va ajudar a re-connectar amb la meva essència i a re-ubicar-me en el meu camí.
Sembla que la vida, deu anys després, ens proposa a nivell col.lectiu una pràctica similar. Us animo a continuar practicant la soletat, a més de la quietut i el silenci a tots els nivells. Per a re-connectar amb les nostres essències individuals i des d’aquí poder re-construir una nova realitat col.lectiva.
Meritxell Masachs Serra
Llicenciada en psicologia (col.7964)