Teràpia Floral
La teràpia floral és un sistema terapèutic que contempla l’ésser humà en la seva globalitat -cos, ment, emocions, i esperit- i que es basa en l’administració d’essències florals.
La teràpia floral busca restablir el benestar i harmonitzar la salut global de la persona. Així, la salut es defineix com “un equilibri dinàmic en el qual cos, ànima i esperit poden participar en conjunt, la salut és la capacitat de celebrar la vida, de submergir-nos de manera completa en els nostres cossos i en el món en què vivim . És també entusiasme i sentit de propòsit en allò que fem, en el treball, en la família, en la vida social, en l’expressió creativa, i en la contemplació interior, la veritable salut també ens dóna la capacitat de fer front a la adversitat i al sofriment, d’entrar en la imperfecció i en la contradicció. La malaltia i la desgràcia no són els enemics, sinó que són els mestres gràcies als quals aprenem, creixem i evolucionem” (P.Kaminski a Flores que Sanan).
Les essències utilitzades en la teràpia floral són extractes subtils líquids que conserven la qualitat energètica única d’una flor determinada. Es prenen generalment per via oral, encara que també tenen altres usos com la via tòpica. Les essències florals es preparen generalment a partir d’una infusió solar de flors silvestres o flors prístines de jardí en un bol d’aigua, que després es sotmet a successives dilucions i potenciacions, utilitzant brandy com a conservant. Actuen a nivells subatòmics, per ressonància vibracional i a través d’un intercanvi de llum, harmonitzant i equilibrant el camp energètic subtil.
L’ús de les flors com remeis es remunta a temps remots. Pot trobar-se en l’antiga Xina, en Hipòcrates, Paracelso, Hahnemann i Steiner entre d’altres. No obstant això, en els anys trenta, el Dr. Edward Bach, metge anglès, bacteriòleg i homeòpata, estudiós de l’astrologia, l’alquímia i la botànica hermètica, va desenvolupar el primer sistema per a l’aplicació d’essències florals en emocions i actituds específiques. D’aquí el nom de flors de Bach que es dóna al sistema d’essències creat per ell. Segons el Dr.E.Bach, “la prevenció i curació de la malaltia s’aconseguirà descobrint el que falta en nosaltres i eradicant aquest defecte amb el correcte desenvolupament de la virtut que l’ha de destruir. No combatent el mal, sinó aportant tal quantitat de la virtut oposada que desapareixerà de la nostra naturalesa “. La teràpia floral i la prescripció d’essències es desenvolupen seguint aquest principi.
El 1976 l’O.M.S. (Organització Mundial de la Salut) va reconèixer la teràpia floral com a sistema mèdic i el 1983 va publicar -a Medicine traditionelle et Couverture des Soins de Santé. OMS Ginebra, p.162- un estudi dirigit a institucions sanitàries recomanant el seu ús terapèutic.
No obstant, les essències florals no només s’utilitzen pels éssers humans, sinó que també s’apliquen a altres éssers vius, com animals i plantes.
Avui en dia, a més d’essències florals elaborades en diferents llocs i països, comptem amb preparats vibracionals de minerals, animals, planetes, etc. Que es fan servir i administren de la mateixa manera que les essències florals.
Meritxell Masachs Serra, llicenciada en psicologia (col.7063) i terapeuta floral.
